Primer he llegit el poema un parell de vegades i després he escoltat la cançó dos cops també. Quan he acabat, he rellegit el poema escoltant la cançó i en part si li he trobat afinitat en ambdues composicions, però per una altre banda no.
El poema inspira una melancolia amb una mica d'esperança, hi ha colors. Blaus, rosa, daurat.. que li dóna un toc esperançador encara que el dia s'estigui apagant i comenci la trista i fosca nit. Em recorda una viva imatge de tardor. En canvi, la cançó de Schumann sols em ve el record d'un hivern fosc i trist. Com l'època d'una guerra acabada. Els carrers buits, humits després d'una pluja. Gent al terra derrotats. Sense un indici d'un nou començament.
El que trobo en comú és que totes dues composicions em porten a un acabament. Un final pròxim. Ja sigui el dia o la vida en si mateix.
Gerard Cambra
