Visions & Cants
Joan Maragall
"Cant de maig, cant d'alegria" i
"Cant de novembre"
El "Cant de maig, cant d'alegria" i el "Cant de novembre" són dos poemes de l'apartat de Cants de "Visions i Cants". El seu autor Joan Maragall va viure en el s.XIX i principis del s.XX en el moviment modernista cultural. La seva obra "Visions i Cants" podríem dir, en bona part, que el seu autor va ser influenciat pel filòsof Friedrich Nietzsche amb la seva gran vitalitat. També va iniciar un nou tractament del paisatge i de la idea de nació, sense deixar a banda la defensa de Catalunya i el nostre idioma: el català.Amb la idea del paisatge, arribem doncs, al poema de "Cant de maig, cant d'alegria", poema que gaudeix de 6 estrofes amb versos d'art major: decasíl·lab rimat alternadament en consonant i combinat amb l'heptasíl·lab que funciona com a coda estròfica i on el més important, a part del tema principal que és l'alegria, és el color que predomina: el verd. "Blats verds", "plans reverdits", la mirada de verdor", verd de primavera. Només amb el títol, ja ens dóna molt de suc del que ens parlarà, del missatge que ens donarà. "Maig" cronologicament vol dir l'inici de la primavera, naixement de la natura; i "alegria" és un estat d'ànim que ja ens duu a l'actitud vitalista del poeta.
En la primera estrofa ja podem veure que Maragall s'incorpora en el col·lectiu i ens parla amb primera persona del plural: "Cantem", "tornem-nos". En aquesta primera estrofa ens remarca l'inici de la primavera, temps de cantar i riure ja que comença el bon temps.
En la segona estrofa descriu tot aquest meravellos paisatge.
"Regalant aigua i raig de sol lluent"
Aigua i sol, tots dos símbols de llum i de vida. "Roses vermelles" amb això ens està dient que tot floreix, que hi ha molt de color. I finalment acaba amb les neus que es fonen a la muntanya. Quin millor final per un hivern.
En la tercera estrofa es molt important destacar el verb "sadollar" que significa "omplir". Maragall ens ofereix omplir-nos d'aquesta nova estació, del color verd, de tot lu bo de la primavera, d'aquest aire nou que corre pel cel ja sigui per a bò o dolent, però sempre per a bé.
Contraposició a la cuarta estrofa:
"Tornem's soldats lluents i ben armats,
o tornem's serafins d'ales de plata..."
És igual siguis com siguis, no importen les diferències, l'important es viure.
En la cinquena estrofa trobem un émfasi amb:
"Riem, riem entre les flors"
És un Carpe Diem i per a Maragall significa: aprofitar el moment d'una manera conscient, amb seny. Viu i passa-ho bé, però sempre sabent el que fas.
L'últim paràgraf que ens parla de la Revetlla de Sant Joan, ens vol fer veure que el temps acabarà passant i la primavera marxarà. Així que aprofita bé el moment i gaudeix al màxim cada segon. El foc de Sant Joan és l'inici de l'estiu.
En canvi, el "Cant de novembre" constata la variació cromàtica deguda a la tardor: "El vermell dels arbres", "dels sols ivernals". Pero Joan Maragall valora i exalta els dos escenaris amb la mateixa passió, fusionats per un discurs unitari travessat de vitalisme. Aquest poema té només dues estrofes però de les quals la primera té sis versos, i la segona tretze.
En el primer paràgraf podem apreciar el canvi que ha fet amb l'anterior poema, ara el color clarament predominant és el vermell que indica l'inici de la tardor. En aquest poema l'autor també s'incorpora dins, ho podem veure amb la frase:
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Altre cop tenim aquí un Carpe Diem: què importa res, es igual si verd o vermell, fred o calor, gaudeix i sigues feliç.
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i les fulles que se'n van;
EL verb cantar també es un dels mots que surt en els dos poemes, perqùe és la manera que ell defensa la felicitat. Cantant, ja sigui la primavera o la tardor.
Ens diu que vivim el present, que el gaudim de manera assenyada, que no ens posem mai tristos i que no fem com les persones que creuen que ja ho han fet tot, els que es rendeixen, els que ja no tenen més objectius a la vida.
Amb la publicació de "Visions i Cants", Maragall va fer la seva gran aportació a la transformació cultural, fent una determinada lectura de la nostra tradició i dels nostres símbols, omplint-se dels nous aires regeneracionistes europeus, i deixant al descobert les tensions existents entre Catalunya i Espanya.
Aquests dos poemes imperatius sempre arriben a la mateixa conclusió: Si sempre intentes ser positiu, cantant, ballant, mirant la part positiva de les coses, no enfadan-te, no posan-te mai trist... Si fas tot això, sempre seras feliç! I sobretot, busca la positivitat de les coses perquè sempre hi ha quelcom per lluitar.
Gerard
