viernes, 2 de marzo de 2012

Schumann - Abendlied

Primer he llegit el poema un parell de vegades i després he escoltat la cançó dos cops també. Quan he acabat, he rellegit el poema escoltant la cançó i en part si li he trobat afinitat en ambdues composicions, però per una altre banda no.

El poema inspira una melancolia amb una mica d'esperança, hi ha colors. Blaus, rosa, daurat.. que li dóna un toc esperançador encara que el dia s'estigui apagant i comenci la trista i fosca nit. Em recorda una viva imatge de tardor. En canvi, la cançó de Schumann sols em ve el record d'un hivern fosc i trist. Com l'època d'una guerra acabada. Els carrers buits, humits després d'una pluja. Gent al terra derrotats. Sense un indici d'un nou començament.

El que trobo en comú és que totes dues composicions em porten a un acabament. Un final pròxim. Ja sigui el dia o la vida en si mateix.

Gerard Cambra

jueves, 24 de noviembre de 2011

"Cant de maig, cant d'alegria" i "Cant de novembre"

Visions & Cants
Joan Maragall
"Cant de maig, cant d'alegria" i
"Cant de novembre"
El "Cant de maig, cant d'alegria" i el "Cant de novembre" són dos poemes de l'apartat de Cants de "Visions i Cants". El seu autor Joan Maragall va viure en el s.XIX i principis del s.XX en el moviment modernista cultural. La seva obra "Visions i Cants" podríem dir, en bona part, que el seu autor va ser influenciat pel filòsof Friedrich Nietzsche amb la seva gran vitalitat. També va iniciar un nou tractament del paisatge i de la idea de nació, sense deixar a banda la defensa de Catalunya i el nostre idioma: el català.
Amb la idea del paisatge, arribem doncs, al poema de "Cant de maig, cant d'alegria", poema que gaudeix de 6 estrofes amb versos d'art major: decasíl·lab rimat alternadament en consonant i combinat amb l'heptasíl·lab que funciona com a coda estròfica i on el més important, a part del tema principal que és l'alegria, és el color que predomina: el verd. "Blats verds", "plans reverdits", la mirada de verdor", verd de primavera. Només amb el títol, ja ens dóna molt de suc del que ens parlarà, del missatge que ens donarà. "Maig" cronologicament vol dir l'inici de la primavera, naixement de la natura; i "alegria" és un estat d'ànim que ja ens duu a l'actitud vitalista del poeta.
En la primera estrofa ja podem veure que Maragall s'incorpora en el col·lectiu i ens parla amb primera persona del plural: "Cantem", "tornem-nos". En aquesta primera estrofa ens remarca l'inici de la primavera, temps de cantar i riure ja que comença el bon temps.
En la segona estrofa descriu tot aquest meravellos paisatge.
"Regalant aigua i raig de sol lluent"
Aigua i sol, tots dos símbols de llum i de vida. "Roses vermelles" amb això ens està dient que tot floreix, que hi ha molt de color. I finalment acaba amb les neus que es fonen a la muntanya. Quin millor final per un hivern.
En la tercera estrofa es molt important destacar el verb "sadollar" que significa "omplir". Maragall ens ofereix omplir-nos d'aquesta nova estació, del color verd, de tot lu bo de la primavera, d'aquest aire nou que corre pel cel ja sigui per a bò o dolent, però sempre per a bé.
Contraposició a la cuarta estrofa:
"Tornem's soldats lluents i ben armats,
o tornem's serafins d'ales de plata..."
És igual siguis com siguis, no importen les diferències, l'important es viure.
En la cinquena estrofa trobem un émfasi amb:
"Riem, riem entre les flors"
És un Carpe Diem i per a Maragall significa: aprofitar el moment d'una manera conscient, amb seny. Viu i passa-ho bé, però sempre sabent el que fas.
L'últim paràgraf que ens parla de la Revetlla de Sant Joan, ens vol fer veure que el temps acabarà passant i la primavera marxarà. Així que aprofita bé el moment i gaudeix al màxim cada segon. El foc de Sant Joan és l'inici de l'estiu.
En canvi, el "Cant de novembre" constata la variació cromàtica deguda a la tardor: "El vermell dels arbres", "dels sols ivernals". Pero Joan Maragall valora i exalta els dos escenaris amb la mateixa passió, fusionats per un discurs unitari travessat de vitalisme. Aquest poema té només dues estrofes però de les quals la primera té sis versos, i la segona tretze.
En el primer paràgraf podem apreciar el canvi que ha fet amb l'anterior poema, ara el color clarament predominant és el vermell que indica l'inici de la tardor. En aquest poema l'autor també s'incorpora dins, ho podem veure amb la frase:
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Altre cop tenim aquí un Carpe Diem: què importa res, es igual si verd o vermell, fred o calor, gaudeix i sigues feliç.
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i les fulles que se'n van;
EL verb cantar també es un dels mots que surt en els dos poemes, perqùe és la manera que ell defensa la felicitat. Cantant, ja sigui la primavera o la tardor.
Ens diu que vivim el present, que el gaudim de manera assenyada, que no ens posem mai tristos i que no fem com les persones que creuen que ja ho han fet tot, els que es rendeixen, els que ja no tenen més objectius a la vida.
Amb la publicació de "Visions i Cants", Maragall va fer la seva gran aportació a la transformació cultural, fent una determinada lectura de la nostra tradició i dels nostres símbols, omplint-se dels nous aires regeneracionistes europeus, i deixant al descobert les tensions existents entre Catalunya i Espanya.
Aquests dos poemes imperatius sempre arriben a la mateixa conclusió: Si sempre intentes ser positiu, cantant, ballant, mirant la part positiva de les coses, no enfadan-te, no posan-te mai trist... Si fas tot això, sempre seras feliç! I sobretot, busca la positivitat de les coses perquè sempre hi ha quelcom per lluitar.
Gerard

martes, 4 de octubre de 2011

Monòleg de Maria Rosa

1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?
Aquest monòleg prové de l'escena IV de l'acte I, es quan Maria Rosa explica el que va passar la nit que van culpar a l'Andreu de la mort del capatàs i se'l van endur a la presó de Ceuta.

2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?

Un monòleg podem considerar que és una reflexió en veu alta expressant els seus sentiments o pensaments al públic. Es igual si hi ha gent al voltant o no, perquè només parla Maria Rosa sola, sense que l'interrompi ningú. 

3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?

La funció del monòleg d'aquest acte es explicar el tancament de l'Andreu, i ens fa veure o intuir que era innocent. Més endavant veurem que realment Maria Rosa tenia raó i l'assassí del capatàs va ser en Marçal.

4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?

El matrimoni de Maria Rosa i l'Andreu era molt maternal, ja que ens ho fa veure ella quan li diu "pobret meu" o "fill meu". Era un amor molt apassionat i diferent a les demés relacions d'aquella època ja que es van conèixer en el mas de la Rigala i Àngel Guimerà ens fa veure aquest mas com un lloc alegre i divertit. La forma en que es van conèixer els dos enamorats va ser molt romàntica i peculiar.


5. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Impotència, rabia, tristesa. No pot acabar de creure que l'Andreu ja no estigui al seu costat, i menys per una cosa que Maria Rosa sap que ell no ha estat el culpable de la mort del capatàs. Dolguda perquè veu que els demés no el defensen sinó que es pensen que de veritat ell és l'"assassino".

6. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?

Una dona forta, però dèbil alhora. Segura d'ella mateixa ja que veiem com defensa a mort la innocència de l'Andreu. Maria Rosa es veu diferent a les demés, amb una mica més de seny, segurament pel fet de que temps abans una professora li va ensenyar a llegir i a escriure.

domingo, 25 de septiembre de 2011

Terra Baixa (Exercicis)

1- Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l'acte I?

Innocent, rucàs, beneit i troç de pa

2- Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donena conèixer en l'escena VIII de l'acte I.

Marta i Sebastià no poden demostrar a la gent que s'entenen ja que ell és l'amo d'ella i no està ben vist pel poble. Construeixen un pla perquè Marta es casi amb Manelic i així ningú podrà dir res. Sebastià demostra que la vol, però també vol l'herència que li pertoca del seu tiet, retirada perquè tothom sospita que ells estan junts.

Quina és l'actitud i els desitjos que mostra l'un vers l'altre en aquesta escena?

La Marta el que no vol es casar-se amb en Manelic. Si ho fa, es perquè estima a Sebastià i es l'única manera de poder estar al seu costat. Sebastià sembla que només vol que es casi amb en Manelic per cobrar l'herència del seu tiet i així, pagar tots els seus deutes.

3- Explica la visió de la “terra baixa” i de la “terra alta” que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l'acte II i III.

La terra alta és d'on prové Manelic, la muntanya, i és una terra pura i tranquil·la, un lloc on reina la felicitat i la llibertat. Allà pots dir o fer el que vulguis ja que al ser a dalt de la muntanya, estàs més a prop de Déu i aquest et perdona.
En canvi, la terra baixa és la ciutat, on les persones perden l'educació i es corrompen, on hi ha gent dolenta amb gels i enveges. Àngel Guimerà parla d'un cel enterbolit com a cel negre, cel trist, misèria...

4- En la seva darrera intervenció, Manelic al·ludeix a la mort del llop. Perquè?

El llop és en Sebastià i es refereix que ha matat a l'amo, el més fort, a qui hom té por.
A la muntanya el llop és l'enemic. És un animal fort i perillós, i les ovelles, per moltes que siguin no poden fer res contra ell i Manelic és qui ha guanyat aquest llop.

Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I?

Si que hi ha un canvi entre l'escena I i les altres. Primer de tot podem veure a Manelic que ha viscut a la terra baixa i no li ha agradat gens, és totalment al contrari a la terra alta. Al principi podem veure com baixa molt content e innocent. Però al final, com que ja a conviscut a la terra baixa, ha après dels que l'envolten i això l'ha tornat més fort. Ha vist que hi ha gent dolenta, ha conegut el que es l'enveja i el que és conviure amb altre gent. Podríem dir que Manelic a crescut.

Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi?

En que al principi aquell noi innocent, rucàs, beneit i tros de pa no era ningú i després és fort i es fa respectar.



jueves, 15 de septiembre de 2011

Emili Teixidor


L'Emili Teixidor és un dels literaris catalans de la història de Catalunya. Va néixer el 22 de desembre de 1933 a Roda de Ter, un poblet de la comarca d'Osona. Igual que també hi va néixer Francesc Macià i Ambert, i Miquel Martí i Pol amb qui va coincidir en els seus primers anys de formació, i per això van començar una bonica amistat.
Emili Teixidor va estudiar dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Uns dels llibres més importants són L'Ocell de Foc i Pa Negre.
Si parlem de l'actualitat, podríem dir que un dels esdeveniments més importants és la pel·lícula de Pa Negre, que va guanyar nou premis Goya:
- El Goya a la millor pel·lícula
- El Goya al millor director
- El Goya al millor guió adaptat
- El Goya a la millor actriu revelació per a Marina Comas
- El Goya a Laia Marull per a l'actriu de repartiment
- El Goya a Nora Navas per el de la millor actriu
- El Goya al millor actor revelació per a Francesc Colomer
- El Goya a la millor direcció artística per a Ana Alvargonzàlez
- I el Goya de fotografia per a Antonio Riestra
A part dels nou premis Goya, aquest any també li han otorgat diferents premis, com per exemple el Premi Jaume Fuster, concedit per l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana (AELC)

Per això podem dir, que per a Emili Teixidor, l'any 2011 ha estat un any inoblidable...

Gerard Cambra

miércoles, 14 de septiembre de 2011

I tornem-hi

Després d'uns anys de descans... tornem a les classes amb molta energia i ganes d'aprendre. Amb companys nous, professors nous, i no cal parlar de l'institut, també nou, per a mi.